Tal i com diu al bloc, avui dia estem en una societat de consumo total en la que els pares es creuen que per donar més regals als fills, els estimen més i millor. Encara que els nens tinguin un comportament dolent, encara que els nins no es portin bé a l’escola i els mestres necessiten parlar tots els dies amb els pares, els nens tenen més regals,ordinadors, mòbils etc, amb els que poden jugar tots els dies sense cap problema, i sense cap horari.
En la societat en què vivim els pares són fora de casa tot el dia i es senten amb l’obligació de “tapar” aquesta soledat dels nens amb coses que en lloc de tenir relació amb l’educació (llibres, jocs educatius, pel•lícules per a nens) , es tracten de jocs que no tan sol no eduquen els nens sinó que a més a més una gran majoria d’aquests jocs poden resultar fins i tot violents (per exemple els jocs d’ordinador i consoles en els que els nens han de matar als altres per tal d’aconseguir arribar al final del joc).
Per això és molt important dir-los “NO” des de molt petits, ensenyar-los un horari, uns hàbits higiènics, d’alimentació, de regles de comportament; ensenyar-los unes competències (socials, culturals, lingüístiques, d’interacció amb el món en què vivim, etc) i sobre tot, ensenyar-los a resoldre els problemes que se’ls puguin plantejar en la seva vida, abans de fer-los regals que no siguin educatius.
